Les guardianes de la ciutadella

Comencem el nostre itinerari al final l’avinguda Marqués de l’Argentera. A l’entrada podem constatar que es tracta d’un parc amb una vocació clara cap a la fusió amb la natura. La nostra mirada, en la recerca d’elements naturals, es dirigeix cap a les estructures que més destaquen són les estàtues. 

Aquestes estàtues, i la porta sencera, van ser dissenyada per l’arquitecte Venanci Vallmitjana, a imitació de les estàtues que va fer el seu germà, Agapit Vallmitjana, a l’any 1884. Les dues estàtues, que estan compostes per una dona i un nen, son una al·legoria de l’agricultura i la marina. Estan sobre un pedestal cadascuna. Als pedestals hi ha l’escut de la ciutat de Barcelona. Entre elles hi ha la porta feta de ferro forjat.

Però centrant-nos en el tema de l’itinerari, la relació visual entre la natura i l’arquitectura, el primer que tenim que remarcar és la temàtica de les estàtues. Una, la de l’agricultura, té a veure amb la terra, i l’altre, la de la marina, amb la fauna marítima. La relació amb la natura és òbvia i evident. La al·legoria de l’agricultura porta elements vegetals com vinyes, i una forca (eina per recollir palla), que no fan sinó reforçar la relació. La porta, encara que sigui de ferro, té uns motius florals als extrems superiors que recorden branques d’arbre o bé rajos solars. Les estàtues son un presagi de la natura (i fauna) que es trobarà darrera de les portes de ferro, ja que hi ha un passeig amb arbres a ambdós costats que otorga un ambient natural que desemboca l'estàtua d'un cavall amb el general Prim a sobre.