Comencem el nostre itinerari al final l’avinguda Marqués
de l’Argentera. A l’entrada podem constatar que es tracta d’un parc amb una
vocació clara cap a la fusió amb la natura. La nostra mirada, en la recerca d’elements
naturals, es dirigeix cap a les estructures que més destaquen són les estàtues.
Aquestes estàtues, i la porta sencera, van ser dissenyada
per l’arquitecte Venanci Vallmitjana, a imitació de les estàtues que va fer el
seu germà, Agapit Vallmitjana, a l’any 1884. Les dues estàtues, que estan
compostes per una dona i un nen, son una al·legoria de l’agricultura i la
marina. Estan sobre un pedestal cadascuna. Als pedestals hi ha l’escut de la
ciutat de Barcelona. Entre elles hi ha la porta feta de ferro forjat.
Però centrant-nos en el tema de l’itinerari, la relació
visual entre la natura i l’arquitectura, el primer que tenim que remarcar és la
temàtica de les estàtues. Una, la de l’agricultura, té a veure amb la terra, i
l’altre, la de la marina, amb la fauna marítima. La relació amb la natura és
òbvia i evident. La al·legoria de l’agricultura porta elements vegetals com
vinyes, i una forca (eina per recollir palla), que no fan sinó reforçar la
relació. La porta, encara que sigui de ferro, té uns motius florals als extrems
superiors que recorden branques d’arbre o bé rajos solars. Les estàtues son un
presagi de la natura (i fauna) que es trobarà darrera de les portes de ferro, ja que hi ha un passeig amb arbres a ambdós costats que otorga un ambient natural que desemboca l'estàtua d'un cavall amb el general Prim a sobre.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarBuenos días.
ResponderEliminarLa foto que acompaña a la entrada "Les guardianes de la ciutadella" es mía.
Ha sido sacada de mi blog:
http://viajandomehallo.blogspot.com.es/2012/06/barcelona-2007-5-dia-zoo-y-poble.html
Saludos