viernes, 29 de noviembre de 2013

Final del Trajecte

Seguim recte fins a la Plaça Joan Fiveller on hi ha l’escultura del cavall del General Prim. Allà trobem l’entrada al Zoo de Barcelona. El Zoo ocupa unes 14 hectàrees del total del parc. Va ser inaugurat el dia de la Mercè del any 1892 mitjançant la col·lecció privada de Lluís Martí Codolar, que posseïa el territori (era un parc abans de ser zoo). El Zoo té una antiguitat de mes de 100 anys i s’ha convertit en un dels zoològics mes importants del món. Un dels fets destacats va ser l’incorporació d’un goril·la singular, el Floquet de Neu, anomenat així perquè era albí. El Zoo també incorpora un zoo infantil que conté animals de granja.



Al entrar al Zoo ens trobem a La dama del paraigües creada per Joan Roig i Solé. La dama es troba damunt d’una columna i va vesteix elegantment una vestimenta típica del 1880 amb un paraigües obert a la mà. Es un dels símbols de la ciutat de Barcelona.



El zoo és una mostra de la voluntat naturalista que hi ha en tot el parc de la ciutadella i que hem remarcat en tot l’itinerari. És la culminació de la ruta, que finalitza en una mostra de la natura del món (en fauna), dins del zoològic. Però alhora és una mostra de natura reprimida, natura capturada, posseïda per l’home i empresonada a unes gàbies estretes i claustrofòbiques.

El clautre del Desconsol



Si continuem caminant i deixem a la nostra esquena el llac arribem als jardins que envolten la Plaça de Joan Fiveller. Al mig d’aquesta trobem l’obra del Desconsol de Josep Llimona del 1903. Aquesta és una escultura modernista envoltada per un llac que a la vegada està tancat per un seguit de parterres i arbres que fan que l’escultura quedi desolada en la seva pròpia intimitat. 



Just darrera d’aquesta escultura trobem un dels tres edificis supervivents de l’antiga ciutadella militar, el que ara és el Parlament de Catalunya.



A l’altre banda de la plaça trobem els dos altres edificis supervivents: les IES Verdaguer i l’Església de la Ciutadella. L’escola era l’antic palau del Governador de la Ciutadella construït el 1727.



I al costat de l’escola trobem l’Església de la ciutadella, construïda el 1728 i ara oberta al culte l servei del exèrcit.



Tot aquest conjunt al voltant de la plaça de Joan Fiveller destaca per l’excentricitat de trobar edificis històrics al mig d’un parc, que s’ha mantingut per recordar el passat històric d’aquest com una antiga ciutadella militar originaria del segle XVIII. L’eix vertebrador d’aquest edificis és l’antic pati central de la ciutadella i ara la plaça, per tant tenim la natura com un eix vertebrador de la construcció humana.

El vitalisme de l'aigua



Començant a caminar des del Mamut deixant enrere la cascada arribem fins a una altra zona aquàtica, realment la més important del parc de la Ciutadella. Aquest es el llac, creat per la mà de l’esser humà.
Un esforç realment gran, ja que aquest es va crear de la nada. Un sistema enginyós alimenta el llac amb aigua freàtica d’un pou d’una zona propera, que a més recircula l’aigua per ser més ecològic i sostenible, evitant la constant aportació d’aigua de zones properes.


L’importància del llac es gran. Primerament, està ubicat al centre del parc, el que li atorga ser un element vertebrador de tot el conjunt. Al llac viuen molts ànecs, i a les seves costes hi ha Taxodium distichum, conegut popularment com xiprer dels pantans. Habitualment les parelles enamorades van a navegar per el llac, però el destacable es la força i vitalitat que promou la fauna i la flora exòtica del votant. En últim lloc, el fet que aquesta espècie d'arbre creixi a directament a l'aigua mostra una simbiosi de l'element aquàtic i la natura molt especial.


La pervivència de la memòria



Si girem a la dreta desde el museu Zoològic ens trobem la cascada, Glorieta, el Mamut.  La cascada es un dels elements mes significatius del parc, aquest element es va construir durant l’any 1888 degut a l’Exposició Universal i va ser restaurada al 1992.  El seu creador va ser Josep Fontserè. La Cascada representa un cranc gegant amb unes grans pinces, que fan d’escales per ascendir fins a dalt del l’edifici. Sobre de l’edifici trobem el carro de Aurora. Al 1881 quan es va inaugurar no hi havien cap tipus d’escultures. Entre les aigües i situat al mig de l’edifici tenim una escultura de Venus, també obra de Venanci Vallmitjana.


Si partim de la Cascada, a la esquerra queda la Gorieta i a la dreta el Mamut. El Mamut es una obra naturalista d’escala natural feta de formigó, el seu autor es Norbert Font i Sagué. Va ser instal·lat a la ciutadella durant l’any 1907. 


Podem observar que la cascada mostra una perfecte sintonia entre l’arquitectura humana i la creada per la naturalesa. La cascada es també un símbol tàcit del poder de la natura, en tant que mostra una força y potència evidents. L’home, intentant igualar això, la reprodueix al parc de la Ciutadella. Aquesta es la força dels elements no vius de la natura, mentre que els dracs que trobem al mig del petit llac de la cascada son la força dels elements vius, la fauna i la flora. En cambi, el mamut que trobem a prop, ve a remarcar la fauna ja desapareguda, esdevenint un símbol del passat i un recordatori per conservar les espècies animals actuals.

Els quatre gegants naturals



Tot entrant per l’Avinguda Marqués d’Argentera i girant a l’esquerra ens troben a l’avinguda anomenada Passeig dels Til·lers. És en aquest passeig on estan els quatre museus naturals.



El primer museu que ens trobem pujant és l’Umbracle un edifici ideat com un espai tancat per reproduir les condicions tèrmiques i d’humitat adequades per les plantes d’origen tropical. Aquest edifici va ser dissenyat per Josep Fontserè al 1883 per l’Exposició Universal del 1888.



El segon museu que ens trobem és el Museu Martorell de Geologia del 1882, amb molta història ja que va ser el primer museu que va tenir la ciutat.



El tercer que ens trobem és l’Hivernacle construït per l’Exposició Universal del 1888 per Josep Amargós el 1884. La seva arquitectura és un exemple típic de l’arquitectura de ferro i vidre típica de l’època seguint l’exemple de la Torre Eiffel de París o el Cristal Palace de Londres.



I el quart museu que trobem i ja en contacte amb l’altre porta important d’entrada, el Museu Zoològic o Castell dels Tres Dragons construït entre 1887 i 1888 per Domènech i Montaner. És un edifici de maó vermell semblant a un castell medieval i d’estil modernista. Al seu voltant podem trobar una sèrie d’escuts de ceràmica blava i blanca de temes naturals.



La relació entre aquests museus és, òbviament, natural. En primer lloc, per la temàtica, uns cultiven 
plantes, un altre està dedicat a l’estudi dels minerals i l’altre a la fauna. En segon lloc, elements decoratius dels edificis, que segueixen un patró vegetal, com els escuts de ceràmica amb pintures de plantes.

Les guardianes de la ciutadella



Comencem el nostre itinerari al final l’avinguda Marqués de l’Argentera. A l’entrada podem constatar que es tracta d’un parc amb una vocació clara cap a la fusió amb la natura. La nostra mirada, en la recerca d’elements naturals, es dirigeix cap a les estructures que més destaquen són les estàtues. 



Aquestes estàtues, i la porta sencera, van ser dissenyada per l’arquitecte Venanci Vallmitjana, a imitació de les estàtues que va fer el seu germà, Agapit Vallmitjana, a l’any 1884. Les dues estàtues, que estan compostes per una dona i un nen, son una al·legoria de l’agricultura i la marina. Estan sobre un pedestal cadascuna. Als pedestals hi ha l’escut de la ciutat de Barcelona. Entre elles hi ha la porta feta de ferro forjat.

Però centrant-nos en el tema de l’itinerari, la relació visual entre la natura i l’arquitectura, el primer que tenim que remarcar és la temàtica de les estàtues. Una, la de l’agricultura, té a veure amb la terra, i l’altre, la de la marina, amb la fauna marítima. La relació amb la natura és òbvia i evident. La al·legoria de l’agricultura porta elements vegetals com vinyes, i una forca (eina per recollir palla), que no fan sinó reforçar la relació. La porta, encara que sigui de ferro, té uns motius florals als extrems superiors que recorden branques d’arbre o bé rajos solars. Les estàtues son un presagi de la natura (i fauna) que es trobarà darrera de les portes de ferro, ja que hi ha un passeig amb arbres a ambdós costats que otorga un ambient natural que desemboca l'estàtua d'un cavall amb el general Prim a sobre.